Història

Dels ibers als romans

Els primers habitants estables de la zona que segles després seria el poble de Sant Fost foren els ibers, poble que construïa els seus poblats emmurallats al cim dels turons. Aquest és el cas del poblat de les Maleses, situat al Turó del Pi Candeler.

Els romans també deixaren algunes petjades, sobretot en l’aspecte agrícola: ells foren els impulsors i creadors de les “villae” o cases de camp romanes, origen d’algunes de les nostres masies.
 

Unió amb Sant Cebrià de Cabanyes

La primera menció escrita de Sant Fost com a poble data de l’any 967, quan un document parla de la vila de Campsentelles (Campo Sentigis). La primera notícia sobre la parròquia és de l’any 978, any en què ja existia una petita església dedicada a Sant Faust o Fost, soldat màrtir de Còrdova. L’antiga església parroquial es trobava a l’actual plaça de les Glòries Catalanes o del Lledoner i fou consagrada el 4 de desembre de 1141 pel bisbe Arnau de Gurb. Durant l’Edat Mitjana l’actual terme de Sant Fost estava dividit en dues parròquies independents que s’uniren el 1504: Sant Fost de Campsentelles i Sant Cebrià de Cabanyes.

L’església de Cabanyes, monument romànic del segle XII, fou consagrada el 3 de juny de 1192 i és el principal edifici històric-artístic del municipi. Existia al terme de Cabanyes un petit castell feudal, l’emplaçament del qual s’ignora en l’actualitat. Altres edificis i restes històriques d’interès són el Pou de Glaç, situat a prop de Can Donadéu, i el forn de ceràmica de Cabanyes, del segle XV.
Sant Fost i Cabanyes van estar sota el senyoriu de diversos feudals fins el 1444, quan va passar a la jurisdicció de la Corona. Malgrat això, es té constància que des del 1434 i fins varis segles després els habitants del nostre poble pagaven tributs (blat, ordi, vi, gallines i diners) a la Cartoixa de Montalegre ja que els monjos posseïen el títol de barons de Sant Fost.

De masies aïllades a nuclis urbans

Les masies més antigues del terme i que ja es troben documentades al segle XV són les següents: Mas Canyelles, Mas Lladó, Mas Llombart, Can Ribalta, Can Romagosa i Can Teyà (Sant Fost) i Can Donadéu, Can Rovira, Can Torras i Can Torrents Vell (Cabanyes). Entre aquestes cases pairals destaca, per la seva bellesa, la de Canyelles, amb finestres d’estil gòtic.

No va ser fins a primers del segle XIX que es començaren a crear nuclis de cases agrupades. El primer nucli és el de l’Església Vella-El Sot, d’on destaquen, entre altres, les cases Can Torrens, Casa l’Ermità, Can Pollastre Vell, Can Toni, Can Pau, Can Pous, Can Santa, Can Pistraus, Can Manco, Can Soca, Can Eloi, Can Salarich (enrunada) i Can Pascual. Poc després es forma el barri de la Plana, amb el carrer de Sant Isidre en primer lloc i els de Sant Joan i Sant Jaume.

El barri de Can Calet es començà a formar al primer terç del segle XX, quan s’hi construïren un grup de torres d’estiueig. També data de primeries de segle la urbanització de la Conreria, coneguda aleshores com Colònia Bosc de Montalegre. En aquesta zona destaquen El Cau, Can Po Cañado, La Font de les Monges, La Casona i l’antic Hotel Dalmases, en procés d’enrunament.

L'Alba del Vallès

Durant la Guerra Civil, el poble canvià de nom i passà a dir-se Alba del Vallès. El juliol de 1936 l’antiga església fou totalment destruïda. L’actual església parroquial fou inaugurada el 1941 i el pòrtic de la façana fou acabat el 1978. La Casa de la Vila o Ajuntament data del 1933, quan fou inaugurat pel President de la Generalitat, Francesc Macià. Una altra dada d’interès és que l’actual municipi de La Llagosta va pertànyer a Sant Fost fins l’any 1945.

A finals dels anys 70 s’inicià l’actual urbanització Sant Fost Residencial, però va ser a partir de la dècada dels 80 que es va produir la gran expansió urbanística de Sant Fost (la població va passar de 2.595 habitants el 1979 a 4.425 el 1989). I de 1989 fins al 2010 gairebé es torna a duplicar la població ja que passa tenir-ne, 8.292.

Econòmicament, Sant Fost va ser fins els anys 50 un poble eminentment agrícola, d'on destaquen el conreu de la vinya , la patata, els cereals i productes hortícoles. També es treia molta llenya i carbó vegetal dels seus frondosos boscos (cal recordar aquí el vell adagi dels nostres avis: Martorelles, Cabanyes i Sant Fost, tres parròquies dintre un bosc). Avui Sant Fost és un poble industrial, les fàbriques es concentren a la zona de Can Calet i el Besòs.

Bibliografia i enllaços d’interès

Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles [seu web municipal]. Disponible a: www.santfost.cat/ [Consulta: 22 de gener de 2014].

Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles. L’Alba. [Butlletí informació municipal periòdic]. Sant Fost de Campsentelles: Ajuntament, 1998/2013.

Centre d’Estudis Santfostencs - Amics de Cabanyes [on-line]. Disponible a: http://santfost.com/ [Consulta: 22 de gener de 2014].

Centre d’Estudis Santfostencs - Amics de Cabanyes. Campsentelles [Revistes anuals; de 1 al 15]. Mollet del Vallès [et alt.]: suport del Departament de Cultura de la Generalitat, de l’Ajuntament de Sant Fost [et alt.], 1995/2014.

Pérez Gómez, Xavier i Ferran. Sant Fost, historia d’un poble: dels orígens a la Guerra civil. Granollers: Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles i la col·laboració del Consell Comarcal del Vallès Oriental, 1990.

Rifà i Solé, Jaume. 20 anys de democràcia a Sant Fost 1979-1999: la polèmica està servida. Mollet:, Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, 1999.

Rifà i Solé, Jaume. Fem memòria: Sant Fost de Campsentelles, segle XX. [Revistes quadrimestrals, de 1 al 9]. Mollet: Ajuntament de Sant Fost de Campentelles, 2009-2013

Darrera actualització: 19.11.2020 | 13:04
Darrera actualització: 19.11.2020 | 13:04