Aina Desumvila: “Seguiré fent art perquè ho necessito”

Dilluns, 11 de de gener de 2021 a les 00:00

L’Aina Desumvila va néixer el 16 de novembre del 1987 a Sant Fost. Va estudiar primer a Mollet i després a l’institut Alba del Vallès i a la Universitat de Barcelona. Actualment treballa com a tècnica de cultura a l’Ajuntament de Martorelles, tot i que compagina la feina amb la seva vocació artística. Fins al 31 de gener, exposa l’obra ‘Fragments de natura’ al Racó de l’Artista del Museu Abelló de Mollet.

D’on ve la teva vocació artística?

Vaig estudiar el Batxillerat artístic i també vaig formar part d’un projecte d’escultura urbana a Sant Fost amb què vaig participar en l’elaboració de les escultures del Parc de la Pau i del Parc Central.

Tenim una empremta teva al poble doncs!

Sí! Tot i que també he exposat a Caldes, a Mollet...Tant escultura com instal·lacions.

Són molt especials les teves creacions

Quan la gent pensa en escultures, acostuma a imaginar-se bustos o cares. Jo més aviat utilitzo elements de la natura que em suggereixen formes abstractes.

Viure al Vallès et va bé doncs a l’hora d’aconseguir material per a les teves peces

La veritat és que tinc el bosc molt a prop d’on visc i utilitzo el material més proper, elements naturals que puc obtenir fàcilment. A Barcelona hi ha més galeries i la gent té l’art més a mà, però no és una opció marxar de la comarca. Prefereixo prioritzar la salut i tenir la natura a prop.

Què et transmet cadascuna de les disciplines en què treballes?

Una instal·lació sempre té un motiu, una intenció concreta. Per exemple, vaig fer-ne una al safareig de Caldes en què volia reflectir la relació de la gent del poble amb aquell espai. Vaig traduir en roba el safareig, vinculant-lo amb l’expressió ‘fer safareig’ i vaig demanar a la gent del poble que hi portés roba i que hi tragués els seus draps bruts. Una instal·lació tracta de les percepcions que desprèn l’espai intervingut, de com reaccionen les persones que el visiten.

Per tant, en una instal·lació acostuma a sorgir primer la idea i després l’obra. I amb una escultura?

En aquest cas, el procés és diferent. A vegades ja tens una idea, però sovint apareix després de trobar unes branques o uns blocs de fusta.

T’imagines d’aquí a uns anys dedicant-te només a fer art?

Ara mateix vivim una situació difícil, però aquí ja és habitualment complicat poder viure de l’art. Jo ho seguiré fent perquè ho necessito i, sempre que surti una oportunitat d’exposar, l’aprofitaré. Només el fet de poder conversar amb les persones que visiten les exposicions, per a mi ja dóna sentit a tot plegat.

Darrera actualització: 11.01.2021 | 08:48