Assaig: “Sant Fost comença a ser conegut arreu on anem”
La Júlia Trias i el Jordi Cid es van conèixer a Londres l’any 2015. Ella és ballarina i ell, actor. Plegats, el 2016 inauguraven a Sant Fost l’Escola de Dansa i Arts Escèniques Assaig, que ja compta amb uns 200 alumnes. Al febrer, el Campionat de Catalunya de Fitkid, Danceshow i Dances Urbanes els va premiar 14 de les 15 coreografies que van presentar a competició.
Maig 2020
Com va néixer la idea de crear un espai de dansa a Sant Fost?
Va ser a Londres! Ens vam conèixer fent un projecte i l’any següent vam decidir impulsar Assaig. Al principi fèiem classes de ball a la sala de plens i, de mica en mica, vam anar creixent. Treballeu una pila de disciplines molt diferents, des del teatre, el cant o el ioga, fins al ballet o el jazz.
I ara fins i tot us heu atrevit amb el circ!
Sí, tenim una oferta molt àmplia: treballem les arts escèniques, el teatre, el cant, i també fem classes encarades cap a l’àmbit de la salut i el fitness, com podria ser el ioga o el tàbata. I una de les novetats d’aquest curs 2019-2020 són les danses aèries i el circ.
També feu activitats extraescolars a diverses escoles de Sant Fost i municipis veïns
De fet, les escoles ens van venir a buscar i ens ho van proposar. Per ara fem classes de pre-dansa a infants de 4 anys a El Roure, Les Pruneres i Les Mimoses. De cara al proper curs voldríem desenvolupar més aquest projecte i poder-lo oferir a d’altres centres i a totes les edats en edat escolar.
Teniu paritat en les vostres classes?
A teatre sí; a dansa tenim més nenes que nens. Tot i això, hem notat una evolució i hem augmentat els nens que hi ha a l’escola des que la vam obrir. Estem contents. La clau és que la gent provi algunes classes i les valori, més enllà de si són disciplines femenines o masculines. Totes són molt completes per a tothom i les nostres danses són molt energètiques, no estan pensades per a dones o per a homes. De fet, hi ha països on la dansa està molt ben considerada també entre els homes A Rússia per exemple! Allà, ser ballarí està molt ben vist. Això demostra que negar la dansa als homes és propi de mentalitats retrògrades.
Vosaltres dos compagineu l’escola amb la vostra carrera professional?
Sí, creiem que és important mantenir-les totes dues perquè tot evoluciona. Estar actius professionalment ens permet adquirir coneixements i experiències que poden percebre els nostres alumnes i que els fan créixer.
Prova d’això és el resultat que vau obtenir al Campionat de Catalunya de FitKid, Danceshow i dances urbanes del febrer
Sí, va anar molt bé, ens van premiar 14 de les 15 coreografies que vam presentar. Les competicions van bé per aprendre i per fomentar el treball en equip. Ens ho prenem com un repte i una motivació.
No hi ha escenari que se us resisteixi
La veritat és que Sant Fost comença a ser conegut arreu on anem. Defensem el poble allà on sigui i, quan ens anomenen, el públic ja està pendent de la nostra actuació. Saben que no oferirem una simple coreografia, sinó que al darrera hi haurà una història i uns sentiments.
Diríeu que la gent se sorprèn de veure la vostra qualitat?
La veritat és que quan vam obrir l’escola volíem oferir un servei de qualitat, que tingués el nivell d’un centre de Barcelona, per exemple. Una escola de poble no ha de ser mediocre pel simple fet de no estar en una ciutat. Al contrari, nosaltres sempre estem actius i fem formació constant per evitar-ho.
