Carmen Sánchez: “Me’n vaig molt tranquil·la, amb la sensació d’haver fet la feina”
La Carmen Sánchez té 61 anys i fins el juny era la directora de l’institut Alba del Vallès, càrrec que va ocupar durant cinc anys. S’acaba de jubilar després de treballar sobretot a Badalona i Sant Fost, on hi va arribar el curs 2001-2002.
Novembre 2020
Has posat el punt final a la teva carrera vivint una de les èpoques més complicades
Sí, la pandèmia va suposar un canvi radical per al funcionament del centre perquè ens vam haver d’adaptar ràpidament a una situació desconeguda per a tothom.
Va caldre adaptar les classes, donar suport a l’alumnat...
Crec que la tasca del professorat no ha estat prou valorada. Es van haver de fer canvis en la metodologia, s’ha hagut de fer un esforç en l’àmbit digital, va augmentar la dedicació... El professorat va fer una tasca encomiable.
També es va haver de fer seguiment emocional dels estudiants?
Sí, i solucionar problemes d’accés a ordinadors o a internet. En aquest sentit, tots tres ajuntaments van respondre de forma fantàstica, ens vam posar a treballar i en poc temps vam poder solucionar aquesta mancança que tenien algunes famílies.
A banda del coronavirus, has pogut assolir els objectius que t’havies plantejat en un inici?
Sí, estic satisfeta de la feina feta. L’ensenyament està caminant cap a un canvi metodològic que nosaltres ja havíem encetat: vam començar a treballar per projectes, vam substituir alguns llibres per ordinadors, vam aconseguir l’Erasmus + i també vam ser un centre pioner en potenciar la mediació i l’educació emocional.
Per tant, en fas un balanç positiu
Molt positiu. Me’n vaig molt tranquil·la, amb la sensació d’haver fet la feina i de tancar un cicle.
Què és el millor i el pitjor del càrrec de directora?
El pitjor és que et trobes al mig entre l’administració, el professorat, les famílies i l’alumnat, i has d’intentar trobar l’equilibri. Alhora però, quan les coses surten bé estàs molt més satisfeta.
Quina recomanació donaries al nou equip directiu?
Trobo que tenir paciència és fonamental. També cal ser empàtica i assertiva, però s’ha de tenir molta paciència amb tothom. I aquesta és la clau, juntament amb evitar endur-te els problemes a casa.
T’has adaptat a la nova vida?
Encara no tinc la sensació d’haver-me pogut dedicar a la nova etapa. El que sí he fet ha estat recuperar el plaer d’aprendre per aprendre i m’he apuntat a un curs d’història de l’art, que m’agrada molt. Trobo a faltar el contacte amb l’alumnat i els companys, però d’una manera serena.
